Exarachellos: Dírhames en la Barcelona del siglo X
DOI:
https://doi.org/10.3989/alqantara.2022.002Palabras clave:
Barcelona siglo X, al-Andalus siglo X, nombres de monedas, lenguaje coloquial, palabras híbridas arabo-romances, ḫarǧas romancesResumen
Alrededor del año mil en Barcelona circulaban, aparte de la moneda local, dírhames de al-Andalus que fueron llamados caceminos en los documentos. Este nombre imitaba la denominación árabe darāhim qāsimiyya que recordaba el famoso director de la Moneda de Córdoba, Qāsim ibn Ḫālid. Además de esto, tres documentos locales atestiguan el uso de monedas de plata llamadas exarachellos. A base de consideraciones filológicas, esta palabra puede ser descifrada como un apodo del dírham formado a raíz de la palabra árabe para brillo (al-šaraq) complementada por la desinencia románica del diminutivo -ello. En alusión a su brillo argénteo, los dírhames en al-Andalus podrían haber sido llamados *al-šaraq-ellos (‘piezas brillantes’), un apodo trasmitido posteriormente a Barcelona a través de contactos bilaterales estrechos.
Descargas
Citas
Balaguer, Anna María, Història de la moneda dels comtats catalans, Barcelona, IEC, 1999.
Ballestín Navarro, Xavier, Almansor i la destrucció de Barcelona, Barcelona, Editorial Base, 2015.
Baucells i Reig, Josep et al. (eds.), Diplomatari de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, Segle XI, Barcelona, Fundació Noguera, 2006, 5 vols.
Bonnassie, Pierre, La Catalogne du milieu du x e à la fin du x ie siècle. Croissance et mutations d'une société, Toulouse, Association des publications de l'Université de Toulouse - Le Mirail, 1975-1976, 2 vols.
Botet i Sisó, Joaquim, Les monedes catalanes, vol. 1, Barcelona, IEC, 1908.
Canto García, Alberto, "La reforma monetaria de Qāsim", Al-Qanṭara, 7 (1986), pp. 403-428.
Cenname, Anne, Las jarchas romances: Voces de la Iberia medieval, PhD Thesis, Universidad de Almería, 2018.
Chalmeta Gendrón, Pedro, "Précisions au sujet du Monnayage Hispano-Arabe (dirham qāsimī et dirham arbaʿīnī)", Journal of the Economic and Social History of the Orient, 24 (1981), pp. 316-324. https://doi.org/10.2307/3631911
Corriente, Francisco, "El idiolecto romance andalusí reflejado por las xarajāt", Revista de Filología Española, 75 (1995), pp. 5-33. https://doi.org/10.3989/rfe.1995.v75.i1/2.399
Corriente, Francisco, "The Kharjas: An Updated Survey of Theories, Texts and their Interpretation", Romance Philology, 63 (2009), pp. 109-129. https://doi.org/10.1484/J.RPH.3.12
Corriente, Francisco, Romania arabica: Tres cuestiones básicas: arabismos, "mozárabe" y "charjas", Madrid, Editorial Trotta, 2008.
Fàbrega i Grau, Àngel (ed.), Diplomatari de la Catedral de Barcelona, vol. 1: Documents del anys 844-1000, Barcelona, Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, 1995.
Feliu i Montfort, Gaspar, "La moneda a Barcelona entre el 960 i el 1030", Barcelona Quaderns d'Història, 2-3 (1996), pp. 103-115.
Feliu i Montfort, Gaspar & Salrach i Marés, Josep M. (eds.), Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I, Barcelona, Fundació Noguera, 1999, 3 vols.
Frey, Albert R., A Dictionary of Numismatic Names: Their Official and Popular Designations, New York, The American Numismatic Society, 1917.
Frochoso Sánchez, Rafael, Las monedas califales: de Ceca Al-Andalus y Madinat al-Zahrāʾ, 316-403H, 928-1013 J.C., Córdoba, Consejería de Cultura de la Junta de Andalucía and Obra Social y Cultural Cajasur, 1996.
García González, Javier, "Una perspectiva sociolingüística de los arabismos en el español de la Alta edad media (711-1300)", in Inmaculada Delgado Cobos & Alicia Puigvert Ocal (eds.), Ex admiratione et amicitia. Homenaje a Ramón Santiago, Madrid, Ediciones del Orto, 2007, pp. 523-548.
Goitein, Shelomo D., "The Exchange Rate of Gold and Silver Money in Fatimid and Ayyubid Times: A Preliminary Study of the Relevant Geniza Material", Journal of the Economic and Social History of the Orient, 8 (1965), pp. 1-46. https://doi.org/10.1163/156852065X00011
Jarrett, Jonathan, "Currency Change in Pre-millenial Catalonia: Coinage, Counts and Economics", The Numismatic Chronicle, 169 (2009), pp. 217-243.
Manzano Moreno, Eduardo & Canto García, Alberto, "The Value of Wealth: Coins and Coinage in Iberian Early Medieval Documents", in Simon Barton & Robert Portass (eds.), Beyond the Reconquista: New Directions in the History of Medieval Iberia (711-1085), Leiden-Boston, Brill, 2020, pp. 169-197. https://doi.org/10.1163/9789004423879_007
Mateu y Llopis, Felipe, Glosario Hispánico de Numismática, Barcelona, CSIC, 1946.
Miles, George C., The Coinage of the Umayyads of Spain, New York, The American Numismatic Society, 1950.
Neuvonen, Eero K., Los arabismos del español en el siglo XIII, Helsinki, Akateeminen Kirjakaupa-Leipzig, Otto Harrassowitz, 1941.
Pagès i Paretas, Montserrat, "L'epitafi de llevant erigit per Gomarellus el 976: una mirada a la Catalunya de l'época", Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 20 (2009), pp. 203-219.
Quinsat, Françoise & Bonnassie, Pierre, "Le 'mancusus', un nom de monnaie arabe dans le haut Moyen Âge occidental", Arabica, 44 (1997), pp. 284-307. https://doi.org/10.1163/1570058972582416
Rius Serra, José (ed.), Cartulario de 'Sant Cugat' del Vallés, Barcelona, CSIC, 1945-1947, 3 vols.
Schwabe, Henry Otto, "Germanic Coin-Names I", Modern Philology, 13 (1916), pp. 583-608. https://doi.org/10.1086/387025
Udovitch, Abraham L., Partnership and Profit in Medieval Islam, Princeton, Princeton University Press, 1970. https://doi.org/10.1515/9781400820474
Wagner, Ewald, Abū Nuwās: Eine Studie zur arabischen Literatur der frühen Abbasidenzeit, Wiesbaden, Franz Steiner Verlag, 1965.
Wagner, Ewald (ed.), Der Dīwān des Abū Nuwās, vol. 2, Wiesbaden, Franz Steiner Verlag, 1972.
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2022 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
© CSIC. Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son propiedad del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional ” (CC BY 4.0). Puede consultar desde aquí la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
No se autoriza el depósito en repositorios, páginas web personales o similares de cualquier otra versión distinta a la publicada por el editor.